divendres, 25 d’octubre de 2013

Seguiment de la vaga


Un 75% dels alumnes de l'escola Montserrat novan anar ahir a classe, per tant, la major part de les famílies s’han mobilitzat per no portar els nens i nenes a l’escola. De mestres només n’ha faltat 1 de 17."

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Està clar que tothom té el dret a fer vaga o no, i que el fet de fer-la comporta unes conseqüències económiques importants pels mestres. Però sincerament, em sorprenen les xifres del seguiment de la vaga, sobretot perquè els mestres d’aquesta escola no escatimen esforços a l’hora de conscienciar als seus alumnes i les seves famílies sobre aquest tema.
No estaria malament donar exemple...

Anònim ha dit...

Penseu que al professorat se li ha baixat el sou un 30 % en uns tres anys. Desconec quina és la raó de no haver fet aquesta vaga, però tenen família com la resta i poser no s'ho poden permetre. Vagues d'un dia se n'han fet un munt i no han servit de res. Només perquè la Generalitat es fregui les mans amb els diners que guanyen amb un sol dia de vaga.........
Aquesta vaga no només ha de ser de mestres, ens hem d'implicar tots, pares i mestres. I fer-ho un dia de cada dia no va bé a ningú, ni mestres ni pares.

Anònim ha dit...

Aquest 75% de mares i pares que van decidir no portar a l'escola els seus fills demostra una gran conscienciació i responsabilitat de les families en vers l'educació dels seus propis fills. Aquesta era una protesta per les continues retallades en educació i per la nova llei LOMCE, decisions que afecten directament a l'educació dels nens i nenes, dels vostres fills. Els mestres estem patint grans retallades, sí, però laborals. I protestem, tant per una cosa com per l'altra. Tots estem en contra de les retallades però molts no vam secundar la vaga perquè suposa un gran esforç econòmic el qual, finalment demostrat amb altres vagues, no té cap compensació i resulta una nova clatellada que se suma a aquest 30% del sou perdut. Felcitacions a les families! Aquestes dades, aquest 75%, no cauen en sac perdut, són donades al Departament i així constaten la realitat, la realitat d'uns pares i mares que saben el que s'està coent en l'educació i diuen prou.
Ana P5