"Això deia la meva tia el dissabte, quan li explicava que havia estat tot el matí a l'escola, fent bricolatge. Algunes famílies hi vam anar, responent a la sol·licitud d'ajuda de la direcció....

La meva tia també havia pintat aquelles parets, amb les seves pròpies mans (la mateixa escola, 40 anys abans) quan un grup de pares, mares i mestres la van crearen a finals dels anys 60. Eren gent que no es conformaven amb l'escola pública franquista, però sí creia en l'escola de tots: laica, mixta i en català. Escoles que van néixer com a cooperatives de pares i mestres. No es conformaven amb l'oferta que hi havia, van crear una alternativa i es van agrupar amb el nom de "Col·lectiu d'Escoles per l'Escola pública catalana (CPEPC). També es van passar la vida manifestant-se, amb nosaltres a coll, per aconseguir que, aquestes escoles, en els anys 80, s'integressin en la xarxa de la Generalitat.

Avui, estan en perill d'extinció. Les retallades no només s'estan carregant el manteniment. S'estan carregant un model educatiu que ha costat dècades aconseguir amb una qualitat de la qual ens hem beneficiat tota una generació. A Catalunya, les retallades del govern ens ha deixat sense una hora diària de classe (cosa que equiparava les escoles públiques i les concertades) i ha retallat les hores d'especialistes i professors de reforç (amb la importància que tenen per garantir la cohesió social), a més a més dels vetlladors per nens amb greus discapacitats que van a l'escola ordinària. han reduït beques de menjadors, subvencions de les AMPAS (que moltes vegades arriben allà on no arriba l'escola), ha paralitzat la construcció de centres que estan fent classes a barracons, han anunciat el tancament de 10 centres el proper curs... "