Mentre grans i petits anaven parant les taules amb dolços i salats, el disc-jockey menut acabava de fer les darreres connexions i començaven a sonar les primeres cançons. Entre el “waka-waka” de la Shakira i el “ Uh! Oh! No tinc por” dels Supers3, l’inflable de l’escola anava creixent al mateix ritme que l'expectació del menuts . Poc més tard una estampida de canalla va obligar a alguns grans a ordenar l’entrada i sortida de l’atracció.

L’Oscar afinà la seva guitarreta i entonà uns quants ritmes que van fer ballar, correr i, sobretot, riure a molts dels que estaven allà.

Al final… Molts jugaven amb la cara acabada de maquillar o improvisaven un karaoke o retallaven papallones amb paper i cartró, mentre que d’altres, simplement estaven feliços per què el pati de la seva escola , aquest dia, el compartien amb els papis mamis i altres estimats.

Un any més la festa de benviguda als més petits ha estat un éxit. Gràcies a tots i totes.